Joaquim Rubió i Ors (Barcelona 1818-1899) recuerda en el poema “A l’ermita de Miramar” la ermita de Valldemossa.

Deport segur dels qui del món les penes

han vist filtrar en son cor de gota en gota;
Platja on descansen los qui ab veles plenes
vers lo camí del cel fan llur derrota;
sagrat dels qui romperen les cadenes
ab que’l món a son carro ‘ns agarrota,
segona volta aquí en ton portal rústic
vinc a aixugar mon front pel suor místic.
Beneït qui’t fundà en eixa muntanya
per dar alberc a l’home que aquí aporta
i colrada la pell que’l suor banya
i de pols, blanques les sandàlies porta;
Oh ben’haja que’t fiu de Déu cabanya
per dar al trist qui ve a trucar ta porta
a sos membres repòs, a son front ombra
i al cor llagat d’un sant altar la sombra.

Veniu; aquí hi ha d’aigua la cisterna
ont apagar podreu la set que os mata;
l’arbre aquí hi ha de fullaraca eterna
on no se sent del sol la flama ingrata;
aquí tenda’l soldat, aquí llanterna
troba’l marí i’l pobre una llar grata,
puix aquí lo mortal ab Déu habita
i o canta o parla ab ell, resa o medita.
(…)

Llançau-me en aqueix niu on vingué un dia
Ramon a celebrar vostres grandeses,
cisne de una altra edat que ab sa harmonia
l’estranya veu del bosc deixà sospesa;
llançau-me en aqueix port, ont, si podia
salvar-me del naufragi, en ma vellesa
ma gaita al món diria ab rimes noves
vostres Cent noms que Llull cantà en ses trobes.
(Cortada, J.: Viaje a Mallorca en el estío de 1845, p. 273)

Fuente: Balears Cultural Tour

Compruebe también

Cartell VALLDEMOSTRA 2017 – Diumenge 29 d´octubre

Relacionado

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Información

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »
A %d blogueros les gusta esto: