Novedades

Joaquim Rubió i Ors (Barcelona 1818-1899) recuerda en el poema “A l’ermita de Miramar” la ermita de Valldemossa.

Deport segur dels qui del món les penes

han vist filtrar en son cor de gota en gota;
Platja on descansen los qui ab veles plenes
vers lo camí del cel fan llur derrota;
sagrat dels qui romperen les cadenes
ab que’l món a son carro ‘ns agarrota,
segona volta aquí en ton portal rústic
vinc a aixugar mon front pel suor místic.
Beneït qui’t fundà en eixa muntanya
per dar alberc a l’home que aquí aporta
i colrada la pell que’l suor banya
i de pols, blanques les sandàlies porta;
Oh ben’haja que’t fiu de Déu cabanya
per dar al trist qui ve a trucar ta porta
a sos membres repòs, a son front ombra
i al cor llagat d’un sant altar la sombra.

Veniu; aquí hi ha d’aigua la cisterna
ont apagar podreu la set que os mata;
l’arbre aquí hi ha de fullaraca eterna
on no se sent del sol la flama ingrata;
aquí tenda’l soldat, aquí llanterna
troba’l marí i’l pobre una llar grata,
puix aquí lo mortal ab Déu habita
i o canta o parla ab ell, resa o medita.
(…)

Llançau-me en aqueix niu on vingué un dia
Ramon a celebrar vostres grandeses,
cisne de una altra edat que ab sa harmonia
l’estranya veu del bosc deixà sospesa;
llançau-me en aqueix port, ont, si podia
salvar-me del naufragi, en ma vellesa
ma gaita al món diria ab rimes noves
vostres Cent noms que Llull cantà en ses trobes.
(Cortada, J.: Viaje a Mallorca en el estío de 1845, p. 273)

Fuente: Balears Cultural Tour

Compruebe también

ValldeMostra 2018. Diumenge 28 Octubre

Relacionado

Translate »
Esta web utiliza cookies puedes ver aquí la política de cookies. Si continuas navegando estás aceptándola
A %d blogueros les gusta esto: